LA TROBA KUNG-FÚ, i altres grups actuals,

“joglars i trobadors dels nostres temps”,
“explicadors d’històries” amb esperit de “Santa Alegria”: pallassos, circ, festes majors
1.-Introducció:
Si parlem de Músiques del Mediterrani o grups musicals que facin “musica del Mediterrani”, en podem trobar moltes i de molts tipus, però si reduïm la cerca a grups actuals que s’han creat a Catalunya, i que han tingut una projecció i èxit a nivell internacional fent “música del Mediterrani”, la recerca queda reduïda tan sols a uns quants grups, entre els quals hi hauria, sense cap mena de dubte, La Troba Kung.Fú.

En la seva pàgina web, en l’apartat de biografia, ens explica què va marcar la trajectòria musical vital d’en Joan Garriga, líder i creador de la banda, http://www.latrobakungfu.net/biografia/ , i crec que és important remarcar els següents aspectes que vull desenvolupar en aquest treball i que trasllado textualment: “…a Catalunya, les orquestres de ball ajudaven la gent a recuperar el carrer i les places de pobles i ciutats, dignificaven la festa i alliberaven l’alegria” (…) l’ambient d’aquells balls populars, on es barrejaven músiques i generacions, van marcar la trajectòria musical vital (d’en Joan Garriga). “ (…) “Dusminguet (primer grup musical liderat per Joan Garriga) van ser uns dels pioners en la barreja de ritmes i gèneres, una banda innovadora i inclassificable (…) La Troba Kung-Fú parteix de tres reivindicacions essencials: la troba com a actitud de fer cançons i compondre músiques, a la manera dels antics joglars i trobadors, “trobant” la inspiració i les melodies en la vida que envolta l’artista” (…)

El gran èxit i acceptació de grups musicals com La Troba Kung-Fú, que es defineixen com a «joglars i trobadors dels nostres temps», és el punt de partida d’aquest treball, però he obert el ventall també a altres grups que aposten també per aquesta filosofia més alegre i desenfadada de fer música, sense prejudicis de cap mena, amb naturalitat i espontaneïtat, a la manera de «musics de carrer» o de «joglars i trobadors» del nostre temps… fent música avui en dia, amb gran èxit de públic a les seves actuacions !

Exemple “músic de carrer” de Xarango:

2.-A la manera d’antics Joglars i Trobadors”

Sols un petit incís, definir-se amb, “actitud de fer cançons i compondre músiques, a la manera dels antics joglars i trobadors, “trobant” la inspiració i les melodies en la vida que envolta l’artista , es pot considerar una definició correcte?

Qui eren els joglars ?

Featured image

Els joglars eren músics ambulants que no només tocaven instruments i cantaven cançons, sinó que a més realitzaven tot tipus d’activitats per divertir el poble (acudits, màgia, acrobàcies, …) Eren de classe baixa i no eren compositors, es limitaven a copiar i plagiar les cançons dels trobadors. No actuaven en castells ni palaus, sinó que ho feien en les places dels pobles. Eren personatges itinerants que viatjaven de poble en poble. No obstant això, alguns d’aquests joglars, amb el temps van arribar a convertir-se en artistes importants, es van assentar a les ciutats, perfeccionant la seva interpretació musical.
També podem donar una pinzellada als ministrils que des dels inicis va ser sinònim de joglar, era un músic dedicat quasi per complet a la interpretació, ja que el compositor de les peces era el trobador. Podem dir, per tant, que els ministrils provenen de l’evolució dels joglars, la desaparició del nom de joglar pel de ministril ja s’havia iniciat a França a finals del s. XII. La figura del joglar havia caigut en desgràcia i el seu nom ja no s’utilitzava. La decadència dels joglars, pròpia de la desaparició trobadoresca dóna pas a Catalunya a l’entrada dels ministrils o també anomenats ministrers els quals a la segona meitat del segle XVI substitueixen per complet als joglars.
per ampliar la informació, recomanable, consultar:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Trobador

3.-“Trobador, Joglars, …Ministrils … ?”

Potser aquest és un dels punts claus, en l’evolució … o “involució” del pas de trobadors i joglars, a “tan sols Ministrils”. Jo apunto la possibilitat que potser aquest pas inevitable, i determinant per a les successives generacions de músics, va ser un dels primers passos per anar configurant una certa “serietat”, a favor de la bona interpretació musical, però en detriment d’altres característiques que anaven més destinades a “divertir el poble”, tal com s’explica en el punt 2.

En l’àmbit de la música tradicional, per exemple, no es pot dir que, “en línies generals”, estigui considerada “música seria”, sinó més aviat tot el contrari: “alegre, festiva, desenfadada”… i això no treu que no pugui ser tocada amb una qualitat exel•lent, fruit de la bona formació musical de molts dels músics actuals, que han contribuït a dignificar-la i ha reduir o igualar distàncies de qualitat entre músiques d’altres àmbits
… però a vegades, aquest grau de professionalització i “certa serietat”, sobretot en la música clàssica, ha deixat de banda i ha reprimit el fet de poder exterioritzar de manera espontània segons quines emocions en el decurs d’un concert, i ha negat la possibilitat de mostrar la cara més lúdica i festiva de segons quines músiques. Fins hi tot crec que en els últims temps, això ha passat també en algunes de les músiques de l’àmbit tradicional, que per adoptar els “estàndards de qualitat”, en algunes formacions s’ha començat a deixar una mica de banda la possibilitat de “fer pallassades” en la seva vessant més festiva.

Crec que afortunadament hi ha grups musicals actuals que pretenen no deixar de banda als músics que fan o han fet aquesta música “més festiva i desenfadada” , i vol potenciar els seus aspectes més lúdics i socials, tal com feien els antics joglars.

La realitat és que avui en dia, hi ha músics i grups actuals que es podrien considerar hereus d’aquells antics joglars, entregats a la transmissió i difusió de música tradicional o d’autors que han esdevingut autèntics “trobadors dels nostres temps” i que poden ser reinterpretats i verssionats amb multituds d’estils diferents. Un d’aquests exemples, pot ser clarament La Troba Kung-Fú, amb la versió de “la canço del lladre”

4.-Música, lúdica i festiva !

Hi ha diversos grups musicals, que incorporen al seu repertori, músiques amb aquestes característiques, i que també “piquen l’ullet”, a fer alguna “pallassada”, de tan en tan.
La Troba Kung-Fú, i també d’altres, puntualment, o de manera habitual, actuen en Festes Majors, en concerts familiars de caràcter més lúdic, o en festes d’animació més infantil, on cal reconèixer també alguns grups de qualitat que han apostat de la mateixa manera per un format d’aquestes característiques, com per exemple La Tresca i la Verdesca, música alegre, i històries per explicar “tipus conte”:

Un exemple de la col•laboració de La Troba Kung-Fú, amb el Circ Cric:
http://www.latrobakungfu.net/la-troba-circ-cric-a-sant-esteve-de-palautordera-2014/
http://www.festivalcomic.cat/2015/ca/cric-fu.html

“somriu”, exemple de Xarango.

5.-Assistint a una actuació en directe de Joan Garriga.

Amb la finalitat de conèixer a en Joan Garriga, i poder veure de primera mà la seva vessant “més pallassa”, vaig assistir al concert d’inici de temporada del Circ Cric, que tocava i cantava ell conjunt i alternativament amb altres músics molt coneguts, com Quimi Portet, i Albert Plà, o Raúl Fernandez “Refree” entre d’altres:
Vaig poder saludar-lo, però no entrevistar-lo mínimament, i em va remetre a un seguit d’entrevistes que li havien fet en diverses revistes, de les quals en faig una tria tot seguit: http://www.enderrock.cat/noticia/8414/troba/protagonistes/espurnadepiera.cat
aquesta entrevista està publicada a la revista enderrock nº 215 de setembre de 2013, i consultable a l’apartat de revistes de la Biblioteca de l’Esmuc.
També hi ha una interessant entrevista de CAFÉBABEL que li van fer a París, el febrer de 2014 :
http://www.cafebabel.es/cultura/articulo/la-troba-kung-fu-santa-alegria.html
I una més per contrastar:

Entrevistem a Joan Garriga (La Troba Kung-fú)

6.-Conclusions

Quina és la clau de l’èxit de grups musicals com La Troba Kung-Fú ?
Desprès d’escoltar la música, estar atent a les lletres de les cançons, llegir les diverses entrevistes, i comentar-ho amb coneguts simpatitzants i seguidors d’aquest grup, he arribat a la conclusió que les tres reivindicacions essencials de La Troba Kung-Fú, son la clau del seu èxit: la troba com a actitud de fer cançons i compondre músiques, a la manera dels antics joglars i trobadors, “trobant” la inspiració i les melodies en la vida que envolta l’artista; el kungfu, és a dir, l’art de la disciplina per arribar a la perfecció, i la rumba catalana, gènere creat pels gitanos catalans a mitjans de la dècada del rock & roll, escoltant mambos i sones, ballant a les festes i als casaments i que alguns paios intel•lectuals van conceptualitzar com a música urbana i popular, genuïna de Barcelona. La Troba Kung-Fú va triar i reivindicar la rumba catalana com a llenguatge musical que certificava l’arrelament als orígens.

“Arrelament als orígens “
Crec que aquest arrelament als orígens, té inclús una significació més enllà de la que podria semblar estrictament musical. Les cançons tenen lletra, i les lletres en expliquen històries, i les històries que ens expliquen La Troba Kung-Fú son com petits contes, que ens agrada que ens expliquin, tal com els primers contes que enes explicaven d’infants.  Quan som petits, dia a dia comencem un camí d’aprenentatge constant, que ens ensenya un munt de coses noves i fascinants que podem descobrir i experimentar amb la nostra insaciable curiositat d’infant, i que és el motor vital d’aprenentatge en els primers anys de la nostra vida. Precisament en aquests primers, anys els nostres pares ens explicaran els nostres primers contes, que seran com les primeres histories que ens ajudaran a obrir les portes de la nostra imaginació i a nous universos fantàstics i sorprenents, que tenim a la nostra disposició per a il•lusionar-nos, buscar i trobar.
Aquesta curiositat i ganes d’aprendre, malauradament va perdent intensitat a mesura que ens anem fent grans, i alguns contes deixen de tenir interès per a nosaltres, però malgrat tot, qualsevol conte, llegenda, o història que ens puguin tornar a explicar, encara que sigui la mateixa tan sols amb petits canvis o actualitzacions, molt sovint te la capacitat “d’atrapar-nos” de nou, i ens segueix agradant que “ens expliquin contes”; i la sort és que ens agradava d’infants, ens agrada de joves i també ens agrada de grans !

La Troba Kung-Fú, té aquesta capacitat de ser “explicadors d’històries”, de caràcter alegre, festiu i desenfadat, amb visió innocent, o amb la picardia de dobles lectures (per exemple la cançó “la prima de riesgo”, o “xocolata”), en tot cas, sempre l’oïent té la facultat d’escollir quina lectura vol fer-ne, i a quin univers vol viatgar, i això és fantàstic, perquè li atorga llibertat !

7.- Discografia de La Troba Kung-Fú:

Aquests tres treballs, son els que ha editat fins ara :

1_er disc:  Featured image

Link youtube:  https://www.youtube.com/watch?v=eUhSXz9kznE

2_on disc:  Featured image

Link youtube: https://www.youtube.com/watch?v=kSAOKjtzX8w

3_er disc:Featured image

Link youtube:

.- BIBLIOGRAFIA:
•Gran enciclopèdia de la Música, primera edició novembre 2000,
Fundació enciclopèdia Catalana, ISBN 84-412-0232-X
•Wikipedia, Trobadors, consultat el 8-05-2015
http://ca.wikipedia.org/wiki/Trobador
•Revista Enderrock, entrevista publicada a la revista enderrock nº 215 de setembre de 2013, i consultable a l’apartat de revistes de la Biblioteca de l’Esmuc
•Web oficial del grup : http://www.latrobakungfu.net

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s